EPISODI GASTRONÒMIC





RETRAT D'ULISSES PENSATIU


 “Tots allargaren les mans a les menges allí preparades
 i van satisfer el desig de menjar i beure”

Ulisses després d’acomiadar-se de la nimfa Calipso i de salvar-se del naufragi posterior, arriba a l’illa d’Esquèria, país dels feacis, poble mític i feliç. Esquèria després dita Corcira i actualment Corfú. Ulisses rep del rei Alcínous un banquet i, com a hoste distingit ha d’identificar-se, i dir qui són els progenitors i quines són les aventures que el porten allà. Era protocol·lari a l’època micènica grega, abans de la invasió dòrica, que l’amfitrió primer convidara a menjar i beure al foraster abans d’exigir-li la filiació i la narració de les peripècies.

Ulisses descriu al pare de Nausica com una tempesta producte del déu Posidó, deïtat que avorreix els aqueus, transportà llurs naus al país dels cicons, a Tràcia, i allà, un cop arrasada la ciutat d’Ísmar, i embarcats de nou, els vents funestos tornen a desviar-los de la ruta a casa. El desè dia arriben al país dels lotòfags, una gent devoradora de la flor del lotus. Segurament una illa prop de l’actual Tunísia segons alguns mitògrafs.

Escoltem a l’itaquès Ulisses narrar els fets;

            “Desembarcàrem allà, i anàrem a prendre l’aiguada.
            Prop de les ràpides naus, dinaren els meus camarades.
            I quan tothom es va assaciar d’aliment i beguda,
            vaig enviar llavors uns companys per anar a informar-se
            sobre quins homes menjaven el pa de la terra, i com eren”

És comprensible que el previsor Ulisses haja d’informar-se de quina espècie de gent, pacífica o hostil, hi habita al lloc on han fet ancoratge.

            “Dos en vaig escollir i un tercer, com a herald, els seguia:
            ells a penes marxar, es trobaren enmig dels lotòfags”

L’herald és el missatger, el diplomàtic, el professional de la paraula, i en tota missió encomanada ha de retornar amb les notícies el més prompte possible.

            “No van pensar els lotòfags matar els meus camarades,
            sinó que els varen donar flor de lotus perquè la tastaren”

Pròdig, aquest poble dispensa als forasters una delícia. Les paraules següents del fill de Laertes demostren el gust increïble que havia de tindre aquell plat exòtic.

            “Cap dels qui varen tastar aquell lotus, dolcíssima fruita,
            no volia tornar amb missatges, volia quedar-s’hi
            tots preferien restar al país, amb els homes lotòfags,
            ben oblidats del retorn i només atipant-se de lotus”

Aquells tres homes perderen el senderi. Ulisses s’assabenta que el lotus, dolcíssim de sabor, fa oblidar la vida i llurs penes, i efectivament, en constatar que els altres ja han oblidat l’anhelat retorn, ha d’actuar expeditivament per a evitar el desastre.

            “Vaig haver d’embarcar-los plorant i pujar-los per la força
            i els vaig haver de lligar sota els bancs de les naus concavades” 

Imatge de comicitat que ens recorda a les criatures quan s’obcequen i cal deixar anar algun carxot. Per acabar l’episodi Ulisses ordena salpar a tot hòstia per a evitar que la resta de la tripulació es contagie del desig de tastar aquella ambrosia.

            “Quant a la resta, vaig ordenar als fidels camarades
 que s’embarcaren ràpidament en les nostres veloces
 naus, per si algú oblidava el retorn per haver menjat lotus”

Inevitablement la visita al país del lotòfags havia de ser breu perquè unes hores més, i el propi protagonista, Odisseu, se n’oblida que a l’illa pàtria, l’espera, cosint i descosint, l’esposa Penélope.

TOMÀS SERRA




Comentaris