NANA LA LLUVIA
1
Tiàmat i Apsu, segons la tradició més
antiga, simbolitzen el caos primordial, aquest matrimoni és la parella
primigènia de deïtats de la cosmogonia babilònica, i són els primers éssers
creadors que sucumbiran a mans de la progènie. Enki, un dels néts, “va lligar
Apsu i el va matar”, el seu fill Marduk amb el temps s’encarregarà de treure la
vida a Tiàmat i “l’esqueixa en dos com un peix assecat”, i de les seues
despulles es configura el cel i la terra. En accadi cuneïforme perdura el poema
babilònic de la creació i allà queda fixada la sempiterna revolta d’allò creat,
sorgit del no res, contra l’artífex creador, bé diví o bé humà. Segles després,
la civilització grega, gran sintetitzadora de la tradició asiàtica, s’inspira
en aquest mite mesopotàmic per a entronitzar Zeus al puzle construït per Homer
i Hesíode, és a dir, l’Olimp. Aquesta teogonia ja europea també és deutora del
parricidi, i Cronos matarà a Úranos, i Cronos també caurà sacrificat pel seu
fill Zeus.
2
Nana la Lluvia és escultor i és fill
de la cosmogonia maia. És el protagonista d’una llegenda del guatemalenc Miguel
Ángel Asturias i entronca amb la dèria que té allò creat, l’obra, a desobeir. L’indi
Nana la Lluvia habita els cims inhòspits, ocult a la raça blanca forana, és l’arquetip
sublim d’artista solitari, deslligat de companyia, i plenament immers en tallar
la pedra i crear imatges. Ha jurat sols crear amb pedra i menysprea altres materials
més dúctils. Ambidextre i geni, sense
treva, esculpeix ídols petris, déus guerrers i minerals, els arquers mítics, els
xamans, els gegants, i ingents personatges que desplega per les parets i voltes
de la seva cova. Amb gran detall i vigor de formes modela llurs anatomies i
llurs vívides expressions. Estima aquesta plèiade de semidéus protectors que
són artefactes nascuts del seu omnímode i boig poder generatriu. Nana la Lluvia
és temptat per la fusta un jorn atziac, i talla una pipa decorada amb dos micos
juganers que s’entretenen amb el fum. L’afany d’experimentar amb un material més
mal·leable contamina llur esperit i negligentment
consuma la traïció. Enlluernat per les possibilitats expressives de la fusta,
s’entusiasma amb els nous éssers de cedre i se n’oblida dels toscos i hieràtics
herois de pedra. Ara, amb la innovació, s’ofega a la fosca cova i munta el
taller a l’aire lliure prop del món vegetal. Cada nit quan fosqueja torna a
dormir al temple oblidat però un capvespre, inesperadament, les forces tel·lúriques de la creació, com Erínies furibundes,
dicten l’epíleg. Primerament percep uns mirades hostils, després sent subtils
preparatius, i finalment veu com tot el seu panteó escultòric desperta a la
vida, i amb calma tensen els arcs i branden les maces. Despietadament, tal com actuen
els herois a l’ “Enuma elis” o a la teogonia grega, aquests ídols ofesos assagetaran
a Nana i perpetraran la venjança. Nana la Lluvia morirà gloriosament i
d’aquesta manera restituirà la màgia d’haver estat capaç d’afegir criatures
d’artifici a la creació. Les criatures de Nana es rebel·len, sepulten
l’artista i elles perduren. El seu taüt és portat pels seus turmentats i
arrogants fills, i tanca la comitiva la fila d’éssers de fang amassats amb les
llàgrimes de l’escultor.
3
La construcció dels meus retrats no té
aquest cost personal. Nana viu la inspiració boja permanent. Jo em conforme amb
la tècnica pacient de superposició de capes de pintura a l’oli. Vull deixar
constància de la meua passió literària amb el pinzell a la mà, i projectar els
rostres que m’acompanyen quan llegeix. Es tracta d’una feina incruenta perquè
el quadres mostren correcció i presenten uns éssers dòcils i benèvols, personatges
que accepten acríticament llur condició d’artefactes de contemplació, i mai no
s’han sentit impel·lits a orquestrar cap conjuració
contra el pintor. Fins i tot, mai no han esbossat cap gest adust, quan tractats
com a mercaderia, han patit la transacció de la compravenda. Són realistes de
caràcter i d’estil. Un realisme equidistant de la mimesi naturalista i de
l’abstracció metafísica. Són una equivalència del model amb les regles de la
plàstica. Ara pernocten cada dia empaquetats en aquest bloc. Si et ve de gust,
pots observar-los, segurament ells et tornaran la mirada i des del silenci
aquiescent, esperaran complaure’s amb la reciprocitat. Si trobes que no
s’assemblen gens a les persones retratades, com a mínim, recorda que ells són innocents,
i en tot cas, si algú es mereix l’anatema és el pintor, ben mirat, és ell el promotor
del desficaci.
